Avui
ja és 6 de maig i a les 7 del vespre farà un any que tot a la meva vida
va canviar de velocitat. Primer una hora angoixant esperant que el Pol
aguantés com fos fins la cesària. Després una operació amb un quilo
escàs de pes que no va anar bé, complicacions, més complicacions, 6
mesos d'ingrés a la UCI, 7 operacions en total, uns mesos de juny,
juliol i agost que no desitjo ni a la pitjor persona
d'aquest món, una parada cardíaca quan et tenia en braços amb una
reanimació eterna (hi ha una cosa pitjor que se't mori un fill? Sí, que
ho faci als teus braços i no hi puguis fer res), ofecs constants durant
mesos, alarmes, sondes, monitors, punxades, anàlisis, molta feina i
preocupacions un cop a casa, més complicacions, més dificultats, ...
però en tots aquests mesos no hi ha hagut ni un sol dia que hagi
desitjat canviar-te per cap altre nen, mai he desitjat canviar-me per
cap altre pare, ets especial, portes la màgia dins, sempre somrius i fas
feliç a la gent, es nota.
No us penediu de nosaltres, tenir el Pol
entre nosaltres és una sort que fa que cada dia et miris la vida amb els
ulls d'un nen il·lusionat. No us penediu d'ell perquè és feliç i no hi
ha res que el pugui tombar. Penediu-vos de la gent que tenint-ho tot, no
sap gaudir de la vida i que sempre es fixa en allò que no acaba de
sortir del tot bé, penediu-vos dels que no miren la vida amb ulls de
nen, penediu-vos dels que porten massa temps sense riure, sense estimar.
Avui el Pol farà un any que va néixer i va canviar per sempre més unes
persones que faran el que sigui per retornar-li una part del tot els que
ens regala.
FELICITATS campió, seguim lluitant plegats i aquesta és la
millor notícia que puc escoltar ara mateix. De fet és la única que vull
escoltar per sempre més.
Avui fas 1 any de vida, t'espero l'any vinent
per fer el segon plegats, no faltis a la cita, jo no ho penso fer.
T'estimo Pol.
